VOLTREGA 5 - RODENC 2

Aquesta setmana la valoracio del partit l´ha fet en Felix, per part meva, dir que comparteixo la seva visio i que la signo al 100%, de la meva "collita" nomes dir que: Felicitats a l´equip pel partit.

Bé, ha estat més dificil del que sembla, però hem tornat a aconseguir un bon resultat. Des de fora no ho se, però des de dins us he de dir que és molt i molt difícil plantejar i afrontar un partit com el de dissabte. Com s’ha pogut observar, la primera part ha estat igualadísima!! És més, al minut 1 han tingut un “mano a mano” contra en Joanet, que ha estat inmens, l’ha aturat i ens ha donat vida. El Rodenc ens ha complicat molt les coses, no és un equip que convini molt, que la toqui en excés, però és brutalment directe. En dos tocs et crea perill, i això és difícil de defensar, per dir-ho d’alguna manera que s’entengui, la millor manera de defensar-los és no perdent la pilota nosaltres, o sigui, ens han creat perill quan hem perdut la pilota en atac nosaltres, per que tenien molt clar com fer-nos mal, quan ens robaven la pilota no han especulat ni un segon, han buscat pasades llargues que ens han creat moltíssimes dificultats. I no només tenien aquest recurs, sinó que en jugades a pilota aturada han creat perill en totes les ocasions que ho han intentat, degut a la gran alçada dels seus jugadors. Tenint en compte això que he exposat, l’equip ha buscat la manera de defensar aquesta forma d’atacar del Rodenc, i ho ha fet d’una manera lògica però equivocada, rebutjant pilotes i jugant d’una manera molt semblant a la seva, que els funciona a ells, però no a nosaltres… nosaltres no juguem mai a la pilotada llarga, al contrari, volem tenir-la i moure-la ràpid per buscar espais al davant, però no ho hem fet en tota la primera part, ens hem preocupat més de defensar el seu joc que de crear el nostre, i així ens ha anat, hem marxat amb un 1-1 al marcador i amb la sensació de no tenir el partit controlat.

A la segona part, però, ha estat tot diferent. Aquests jugadors no porten 9 partits sense perdre per casualitat, ni per ser millors que ningú, sinó que ho han fet per que creuen en ells i en el projecte. Tenen una capacitat molt gran de sacrifici i han sortit a donar-ho tot. Han jugat com saben i han lluitat fins el final. A vegades fas tot això i no guanyes, però aquesta vegada ha sortit be, s’ha aconseguit una victoria molt i molt treballada, tot i que a priori sembla fàcil veient el resultat final. Per tant, la més sincera enhorabona als meus jugadors, ara toca seguir!!

La setmana que ve juguem en un camp i contra un rival molt difícil, la Santperenca. És un gran equip, amb molts bons jugadors, a part, és un equip al que li tinc un gran respecte pels meus origens. Personalment serà un honor jugar contra ells, i penso que tindrem les nostres opcions. La unica forma d’aconseguir un resultat positiu és anar-hi a per totes, amb respecte, humitat, i tenint clar que haurem de fer les coses molt i molt be, per que són un gran equip i ens ho posaràn difícil, molt difícil…. Però aquest equip no es dona per vençut mai, diumenge podrem guanyar o no, però que ningú tingui cap dubte que no deixarem d’intentar-ho fins el final…