Caus a terra molt avall,
creus que no te'n sortiràs
però amb els mesos te n'adones
que tornes a començar.
I a força de molt caure
i de tornar-te a aixecar,
veus que les coses no canvien
però ja no ets qui eres abans.
Doncs he estat ja cinc o sis,
i sóc el que ara tinc.
No vull pensar
en el que arribarà demà.
Llença't, cada instant
és únic no es repetirà.
Sento que el cor ja no para de bategar,
i diu que em llenci,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no
dibuixa sense una mà...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada