Potser el que us dire ara sorpendra a mes d´un pero us asseguro que us ho dic amb el cor. Ahir vaig marxar de La Garriga, content. Potser no tant per el resultat, com per l´actitut i l´esperit demostrat pels jugadors, davant un rival que va apretar desde l´inici i que va sortir a guanyar el partit desde el començament. Hem jugat tres partits seguits fora de casa i el balanç no crec que sigui dolent, i mes si tenim en conte l´entitat dels rivals. Perdem a casa del Vic, i empatem a Centelles i La garriga, ademes i aixo es el mes important per a mi, en tots tres tenim opcions a guanyar, que al final no exercim, pero l´important es que hi siguin.
El partit d´ahir va ser obert desde el principi, on varem tenir ocasions per guanyar i tambe alguna per perdre, si haguessin aprofitat alguna contra que varen tenir a la segona part. En el comptut global del partit per mi varem ser superiors tot i reconeixent l´entitat i el gran equip que es La Garriga, cosa que dona encara mes merit a l´empat aconseguit ahir la tarde.
De tota manera com us dic em quedo amb la sensacio que vaig tenir veient el partit, la sensacio d´un equip que lluita i que treballa, i que esta compromes amb la tasca a realitzar. Tots els jugadors que ahir conformaven l´expedicio voltreganesa, es mereixen el meu recolzament i la meva gratitud per fer les coses i pensar de manera tant positiva en be de l´equip, que en definitiva es el que ha d´estar per sobre de tots. Penso que aquest es el cami a seguir i el cami que ens ha d´inspirar en el futur de cara als dificils compromissos que ens venen a sobre. Setmana darrera setmana veiem que no hi ha cap rival facil i que tot-hom esgarrapa alla on pot per guanyar, mantinguem aquest esperit i al final tindrem la recompensa.
Aficio, un cop mes gracies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada